dijous, 28 octubre de 2010

4 mesos després

Allò promès és deute:
Hola Montse Gibert! ;P

Fa 4 mesos que no actualitzo el bolg... Quin desastre! No és que no tingui res a explicar... al contrari. Tampoc és que el meu nou ritme de vida s'assembli a l'anterior i no tingui temps com per seure i pensar a veure què poso al blog. De temps encara en tinc, però des que vaig fer una escapadeta a Viena i Praga per visitar amics (amb una entrada que tenia com a esborrany i que us privo de llegir (no patiu, només hi havia una línia de text i una foto amb el Rupi on jo sortia amb el cabell llis)) ja no he tornat més a aquí per... mandra (?).

De fet... sé que sonarà estrany, però m'ha picat el cuquet haver llegit aquesta notícia:

Això de "no descartant noves aliances", i en el text l'aclariment "amb altres actors polítics i socials d'esquerres de la ciutat", m'ha despertat un somriure i un cúmul de pensaments sobre els acostaments que m'agradaria que es donessin. Però bé, segurament us aborriria una mica escoltar les meves palles mentals sobre la situació política de Manresa...

Faig un repàs ràpid del que ha passat des d'octubre. Com ja he dit vaig anar a Praga, de Praga a Viena, de Viena a Praga i de Praga a Berlín. A Praga m'hi esperava el Patrik, que feia força temps que no veia, i ambdós vam visitar el Rupi, que també feia temps que no veiem. Tots ens haviem retrobat en el passat per la marxa barcelonina i fent una mica de vida en Manresa. Realment va ser una escapada interessant, amb molt regust de passat, però bonic.

Després hi va haver un altre curs d'alemany (novembre-desembre) on vaig afegir uns quants amics més al facebook, a la meva agenda de contactes al mòbil i, com no, a la meva vida. Un d'aquests em va oferir la primera feina a Berlin: www.gutfoodberlin.de
Realment no és la feina de la meva vida. Passar d'una responsabilitat prou important en l
a gestió d'allò social a la meva ciutat a anar amb una llista de plats i una caixa tèrmica sobre una bici demanant a les botigues si volen alguna cosa per menjar no és allò que es pot anomenar una progessió professional ascendent. Però la vida és realment senzilla i si un no es capfica en "el que tocaria" sinó que simplement viu el present, veu que en totes les feines s'apren i que, al cap i a la fi, s'ha de pagar un lloguer i menjar cada dia. Si això ens permet no perdre el somriure als llavis, què més es pot demanar? (i a sobre un arriba a casa i no té més cabories que les del cor, que no us explicaré aquí per moltes ganes que en tingueu ;D).
La feina aquesta és bàsicament unes horetes al migdia, de 11:30 a 14 h aprox. i puc dinar-hi (de gratis!).

La resta del temps: curs d'alemany quan en feia, quedar amb amics, fer cafès amb la Marina, anar al gimnàs amb l'Arnau, surfejar per internet, pensar en endreçar el pis (no fer-ho, només pensar-ho XD)...

Parlant del pis. Sí, ara ja puc dir: estic establert. Visc en un pis a Schliemann strasse. El que us havia comentat anteriorment en algun post. És molt xicarró, però més que suficient
per mi. Les visites que rebo (de moment, he rebut una visita per pis on he estat, l'Adam a Immanuelkirchstr., la Maite a Hufelandstr. i l'Ivan aquí) han de dormir amb mi (així que compte ;D). També he rebut visites quan jo no hi he estat (per nadal vaig venir a Manresa i la Roser i el Xevi em van fer de masovers). Però el millor d'on visc són els veins. És una comunitat de gent que ja fa força anys que comparteixen edifici, tots entre 35-55 anys, que cada tres per quatre fan activitats conjuntament i que s'ajuden per tot el que faci falta, que es preocupen de com estan i que per davant de tot, són amics abans que veïns. El jardí interior és un espai que ho afavoreix enormement (quan fa bo, és clar). Avui mateix hi ha pel·licula a casa d'en Holger. Una pel·licula que miren cada any i que es titula "Die Feuerzangenbowle" (el "ponche"). Es veu que farem un ponxe d'aquests, en una espècie de peixera amb licor en un fogonet, una pastilla de sucre
cremant per sobre i anar bevent mentre la penya agafa unes "cogòrcies del copón". L'altre dia vam veure la peli a casa la Marina, ella, el Thomas (per qui treballaré per setmana santa venent joies en una paradeta en un mercat medieval), l'Arnau (un taradellenc que fa un erasmus aquí i que ara és el meu veí a més d'amic i company de gimnàs) i jo. Es veu que la gràci
a radica en els diferents accents locals del professorat que surt a la peli, per tant, ja us podeu imaginar com ens partiem de riure l'Arnau i jo ¬¬'

Cal afegir que abans d'ahir em van confirmar que començava a la 2a feina remunerada i constant a Berlín (n'he fet d'altres d'inconstants com ara descarregar un camió (gens pesat i molt ben pagat) o de castanyera en un mercat de nadal (molt divertit, molt instructiu, l'hòstia de difícil per tal de tenir sempre castanyes a punt, però que no es cremin, i amb un "jefe" que és una joia de persona)). Cambrer. Això que vaig evitar des que vaig arribar, doncs ara, ecolaquà, aquí ho tenim. I per acabar d'arrissar el tirabuixó, es tracta d'un centre cultural andalús XD

Ja us explicaré què tal, però de moment, el primer dia, m'ho vaig passar prou bé...

La resta... Doncs una mica entristit perquè veig molt poc sovint els amics del Tres Tapas (un restaurant espanyol que ara em queda a la cantonada de casa i que ja us n'havia parlat). Per tema d'horaris i per diversificació del meu cercle d'amistats, no els veig tant sovint com abans. Però me'ls continuo estimant igual.

El tema del gimnàs és relativament nou. Ens vam apuntar amb l'Arnau al mcfit de Prenzlauer Allee. Una ganga pel tema preus: 17 euros al mes i obert 24 h al dia!
L'inconvenient: no hi ha piscina (enlloc es veu que en tenen, dins el gimnàs) ni jacuzzi, ni sauna, ni banys turcs ni altres mandanges que trobava al viasport. A més la dutxa no està inclosa i cal pagar 50 cèntims cada vegada. Però com que l'Arnau és tant català com jo, de seguida vam veure que els 5 minuts que permeten els 50 cèntims són més que suficients per fer dos torns de 2'5 minuts cadascú. Sona molt rata, però ens sobra temps i tot!
No sé si és la dieta alemanya o què però m'he aprimat 7 kilos des que sóc aquí (al principi és clar que va ser per la mala vida que portava, llevant-me a l'hora de dinar, on feia un esmorzar, sopant a mitja tarda i fent un ressopó de cervesa (que es veu que alimenta molt XD) més cap al vespre-nit). Però ara que faig més "bondat" el pes es manté i l'activitat del gimnàs espero que, per una vegada a la meva vida, em permeti mostrar-vos en algun moment els preciosos abdominals que sempre he tingut però que la meva panxeta impedia que els pugessiu apreciar XD.

Ai, que m'ho deixava! Si vaig estar a Londres 15 dies el gener per visitar l'Anna, l'Andreu i fer una mica de turisme i el pendonot. De pendonot no en vaig fer tant com hagués volgut, però bé, va ser un viatge molt mesurat que va tenir una mica de tot.

De cara al futur fer-vos encara més dentetes amb el meu viatge a Thessaloniki (no sé com es diu dir en català, per tant ho fico com ho posen els alemanys). Una setmaneta a visitar amics de la Marina que fan circ. Hi anem ella, el Christian (que viu amb ella), la nòvia d'aquest, la Celine (una franceseta preciossísima) i jo. I de cara a l'abril, per setmana santa, a Spremberg o com es digui, a vendre joies. Allà també hi haurà la Marina, el Christian i el Sascha (un amic de la familia, per dir-ho d'alguna manera, que surt amb una noia la germana de la qual viu amb el seu home i el nen (i aviat amb un altre encara) a Sant Joan de les Abadesses.

Ah! Que me'n oblidava! Per cap d'any vam fer una festa tot l'edifici (11a edició) on el tema era "Deus, tombes i experts". Jo anava de Nietzsche amb un cartell que deia "Tu estàs mort", però el mustatxu postís em va durar aproximadament 5 minuts...

De moment no sé què més dir i de fet faig tard al sopar que fem abans de degustar el Feuerzangenbowle aquest. Per tant, fins aviat.

dijous, 14 octubre de 2010

altra vegada descobrint prenzlauer berg

Sí, aquesta ciutat és genial per tots els racons, però... vés a saber per quin motiu, el racó que està cridat a cridar-me és Prenzlauer Berg (Pberg). Es veu que és la zona pijeta de Berlín, plena de parelletes joves ben situades i amb canalla. Estaré a tocar del Tres Tapas http://www.tres-tapas.de És un restaurant espanyol on hi tinc la colla per sortir de marxa... El meu fetge no està segur que traslladar-me allà sigui una bona idea, però viure al costat de tota la gent que conec tampoc està mal (marc, marina i la gent de l'edifici, el 3...).

La resta... anar fent. La pregunta "i què fas aquí?" ara per ara: aprendre alemany. PUNT. I viure la vida, és clar!
El diumenge va tocar anar amb barqueta a motor pel Wannsee amb Marina i companyia i l'agradable sorpresa de la Sophia (que vaig conèixer a Barna i ara es veu que compartim ciutat).
Va ser toll, com es diu
en aquí!

La resta dels dies: copeteo, llegir, dormir...

Entre les lectures ultimament destaca 1Q84 de Haruki Murakami. No és que sigui un gran apassionat a l'autor japonès, però el fet de disposar d'unes entrades per escoltar Daniel Brühl llegint aquest llibre m'ha motivat a
escollir aquest mètode d'aprenentatge de la llengua alemanya. I la veritat és que m'ha enganxat força! Però amb prou feines he arribat a la pàgina 100 de les més de mil que té :(
Em sembla que encara no s'ha traduït ni al català ni al castellà... Intentaré no explicar com acaba abans que el pugueu tenir a les vostres mans...

D'altres activitats culturals a destacar hi ha una possible primera visita al Volksbühne el dilluns. Revolution Now! es diu la cosa... A veure si pillo res... http://www.volksbuehne-berlin.de/praxis/revolution_now/?id_datum=2749

I després una presentació d'un llibre de poesia d'un conegut per alguns de vosaltres... El Patrik de Praga, sip! Abans però farem una escapada fins a Viena per visitar el Rupi.
Per tant... del 19 al 31 vacances (se'm escapa el riure escrivint això... XD).

I al tornar ja tindré pis nou, ja que ara per ara sóc un ocupa a casa la Marina...

I de novetats poques més... El dimarts vaig guanyar la primera pela! La veritat és que d'una forma una mica peculiar, però bé, normalment em dóno plenament a la ciència (i fins ara es tractava d'estudis d'atonomia general i sovint focalitzada, però aquesta vegada molt focalitzada: gravar els moviments de la meva nineta...).
Aquí hi ha una mica d'explicació en castellà http://www.ling.uni-potsdam.de/~malsburg/Spanishstudy/

Bé, això és tot per avui. Ara estic en un bar amb el Jonny, però veig que comença a plegar les coses... Deu anar cap a casa... Us deixo jo també i fins molt aviat!

divendres, 24 setembre de 2010

I ara què?


Bé, ara és quan l'experiència s'està posant més interessant... Ara tot ja no és tant nou, però encara no tinc monotonia, rutina. I només una vegada abans havia desitjat tenir monotonia: una època de la meva vida en la que si no obria l'agenda abans d'anar a dormir, no sabia a quina hora m'havia de llevar i per anar a on. Ara la meva agenda s'està tornant completament prescindible... I això és una experiència tirant a nova. Et va bé quedar algun dia?
abans: si clar! un moment, que ho miro a l'agenda... (mirada de reüll per part dels amics --> ¬¬). Sí, mira, dijous de 7 a 9... Si no ja hauria de ser de cara a la setmana que ve...
ara: si, clar! Et va bé ara? Vols més tard? Demà? Sí, sí, la setmana que ve també ho tinc bé!
Matins o tardes o vespres, tot em va bé!

Aquest somni per a qualsevol persona que té un horari més o menys completet, no està esdevenint una font de felicitat, però sí que un repte. Bé, és certament la dolce vita! Si fa sol passejo pel parc, o m'estiro a prendre el sol al terra de casa tot combinant alguna lectura amb la ràdio i l'internet. Plou? Doncs això sense estirar-me a terra nuu. Quedar amb coneguts i desconeguts. Descobrir amb bici una ciutat que no s'acaba (el d'ahir, amb el Matthias, va ser un passeig meravellós (llàstima que tinc el "sillín" una mica estripat i es veu que encara que es passi 2 dies sense ploure, el noi no s'acaba d'eixugar i, clar, això significa acabar amb cul tirant a força mulladet) i em va permetre veure el que l'amic Andreu em va advertir: hi ha ciutats que poden fer por de com de grans són, no les pots abarcar). Descobrir bars i pubs de tot tipus cada dia que vulgui (em sembla que em puc passar mig any sense repetir de local i encara... "no hi has estat?" No, en aquest no). No em conec ni els bars del meu barri...

El repte? Bé, de reptes dos. El primer poder-me no sentir culpable si no perdo el temps. Recordo com, de petit i adolescent, cada minut durava cap a tres quarts d'hora... Es feia llaaaaaaaaaaarg. I la sensació de perdre el temps no la tenia en cap moment. Només era una lluita contra l'avorriment. Ara aquesta lluita no l'he de fer. No m'avorreixo, gens. Però... vinc d'un passat proper tant ple d'activitats que ara he d'aprendre a tornar a regular el meu rellotge. Però em costarà.
Em costarà perquè tinc fites. El que passa (i aquí ve el segon repte) és que estic d'un "perreo" impressionant! No faig res? No! Clar que faig coses, les que he dit. Però em puc passar un dia, com avui, que només he sortit de casa a comprar el pa (i tenint en compte que tinc el font de pa ben bé sota de casa (ai!!!! quina olor a l'entrada quan arribo de nit-matinada!!!) ja us podeu imaginar el recorregut que suposa (bé... visc a un 4t pis ara ;D)). Però he d'aprendre a marcar-me una disciplina i a concentrar-me. La fita número 1 és l'idioma. Estudi, estudi i estudi. L'avantatge és que em conto com a crèdits el fet de quedar amb gent que parla alemany per anar a fer una birra, un te o el que sigui. L'inconvenient és que n
o tota la gent amb la que quedo parla alemany (especialment la colleta del restaurant espanyol "tres tapas", una gent molt maca amb qui surto sovint a pasturar de nit). La Marina és una activista que em va molt bé, i com que sovint quedem junts ja tinc uns quants crèdits solucionats. El tema del xateig també me'l conto quan és en alemany ;D I avui ha sigut lectura (poqueta, però bé).
D'aquí a una estona serà anar a fer una birra amb algú que no conec de res, però pinta bé:

I això és la meva vida ara per ara.
NO, NO TINC FEINA I DE MOMENT NO N'HE BUSCAT. PIS SÍ, PERÒ COM QUE NO HI ESTIC VIVINT NO VULL DIR BLAT (però es veu que ja estarà moblat (o no era ben bé així la rima? ;D).

Deixeu-me fer una pausa en aquest moment del post... Només per dir-vos que la música em condiciona molt la forma que tinc de narrar. I fa unes línies he canviat de cançó i aquesta és molt més marxosa. He passat de Melody Gardot (una música d'ambient deliciosa) a la cançó original en la que s'inspira la melodia de molt recomanable Muchachada Nuí (i molt recomanable vol dir que heu d'anar al you tube i buscar-lo).

Ah! Això del you tube aquí és, i disculpeu l'expressió (és per culpa de la cançó, clar), una merda lligada en un pal. Potser és un fet arxiconegut, però determinats vídeos que tenen músiques que pertanyen a vés a saber qui no es poden veure (i això és una cosa que passa molt sovint).

I... què estava dient? Ah, sí. Doncs això. Ara estic en un pis d'uns amics que estan de vacancetes i me'l han llogat prou be de preu fins a mitjans de novembre. Després piro cap a Praga a visitar al Patrik, que presenta un llibre de poesia (finally!!!). Després, a partir de novembre vaig (--- en aquest espai hi havia en la primera edició del post l'advervi "teòricament", però la seguretat que m'acaben de donar respecte al pis m'ha fet optar per esborrar-lo---) a un pis just al costat de la Marina. I espero que no només sigui teòricament, ja que sinó tindrem un problema... (lleu, ja que tinc ja una mica de xarxa acollidora ;D).

Cap al novembre intentaré que m'agafin al curs d'alemany que em toca ara. Però... penso que si em poso a estudiar durant aquest temps... després tindré un nivell que no és el que tocarà... :(
Bé, si me'n surto amb això d'estudiar a casa i al bar, potser passo dels cursos.

I el tema feina és que no m'hi vull posar fins que no tingui més bon nivell, ja que és molt frustrant veure que el que penso que puc fer, m'adono que no...

Bé, vaig a fer una patejada fins a Kreuzberg, que és on he quedat.

PD: les fotos no són meves, les acabo de pillar del google ;D Són del carrer on ara visc.

dilluns, 30 agost de 2010

manresa, mon amour!

Ja enyores manresa? Aquesta és la pregunta que, juntament amb: ja estàs ben instal·lat? i ja tens feina? més de polleguera em treuen...

una amiga em va donar la clau al sentiment que podia tenir, i el vaig trobar d'allò més diplomàtic i encertat: hi penso, amb manresa. És a dir, no l'enyoro, perquè només he marxat un mes i mig. No enyoro quasi res, és tot una aventura i he estat de vacances allà. No sé si més endavant enyoraré alguna cosa, però ara per ara... simplement la tinc sovint al cap (conjuntament amb un seguit de gent que no es troben a alemanya amb mi).

i a les altres 2 preguntes: tinc pis fins el 4 d'octubre, i després a un altre lloc, que encara no tinc gens lligat. No he trobat feina perquè no n'he buscat (i l'agencia aquella es veu que no s'hi dedicava... (!)).

Per manresa tot molt bé. Uns primers dies de clausura a casa llegint, llegint i llegint. Uns segons dies d'alcoholisme a batzegades: dijous si, divendres no, dissabte si, diumenge no... Avui hi ha el ball del correfoc... casualment torna a tocar si ;D
Caldrà escollir una samarreta per ser sacrificada i espero que l'experiència de fa dos anys (on no només es van estripar samarretes, no es torni a reproduir).

Tampoc enyoro berlin, simplement hi penso... Serà que quan estic de vacances no enyoro res? A la tornada m'espera una recerca de pis i una inscripció a un curs que encara no he escollit (a poder ser un b 2.1 intensiu).

El més següent el passaré en un carrer diferent: hufelanstrasse (a 5 minuts a peu d'on era abans). Ja veurem què tal l'experiència a allà...

Ens veiem aquest vespre a la plaça major ;D

dimarts, 17 agost de 2010

megaresum d'un mes


He sigut més inconstant del que em pensava... M'he passat un mes sense dir res, però fent moltes coses. Com que entre les moltes mancances que tinc hi compto la meva memòria, vaig apuntant cada tant en quant el que he fet cada dia a la meva agenda (la de paper).
Us en faig un resum pseudocaòtic després d'acabar la història de l'Agentur für arbeit.

He de confessar que la Marina tenia raó quan em deia: però creus que et trobaran feina? ingenu...
M'havien posat les dues entrevistes al mateix dia, primer la dels calés, després la de buscar feina.

-Guten tag, guten tag. Vosté ha treballat mai a alemanya? em sembla que es pot veure perfectament en el meu cv, és a dir, no. Ah, doncs així no té dret a cobrar l'arbeitslosgeld I. I HE HAGUT DE VENIR 3 VEGADES PER AIXÒ???? SI DES DEL 1R DIA QUE HO SABEN! (això només pensat). Però si no cobra res pot anar al Job Center a demanar l'arbeitslosfgeld II (una espècie de pasta que et donen per pagar el pis, els consums i la manutenció), aquest és el carrer. (exàctament davant del 1r lloc on vaig anar i on em van enviar a l'altra punta de la ciutat on ara m'enviaven altra vegada).
Sap què (pensament) ho deixarem córrer.

-Guten tag, guten tag. Vostè vol ser actor? Home, si em troben els bolos, però sóc molt conscient que amb el meu nivell d'alemany no hi puc aspirar (bé, actor no, però alguna cosa para teatral estaria bé). blablabla. perdoni? blablabla. No l'entenc. blablabla. Mmm... no estic segur del què m'està dient. blablabla. ah... (npi, però m'estava posant tant nerviós que feia veure que pillava alguna cosa). blablabla aquests papers i aquesta web on hi ha les correspondències entre les titulacions a espanya i alemanya. ah... fixa't... però igualment em serà txungo treballar com a treballador juvenil aquí, no? per descomptat. i no es currarien vostès algun curs d'alemany per mi? a les volkshochschule ja estan prou bé de preu. ah... val, és a dir, res... jo havia pensat que al començament podría treballar de cambrer i després anar millorar l'idioma. ah, si, hi ha molts restaurants espanyols a berlin. home, però jo no vull treballar en un restaurant espanyol, li acabo de dir que vull aprendre l'alemany. però ha de tenir en compte que els clients són alemanys...
Sap què (pensament) ho deixarem córrer.

I la resta de coses:
-vaig a buscar la bici que té la laura perquè ha de tornar cap a barna
-vaig al llac amb la marina i amics seus i amics meus del 3 tapas (rest. espanyol on hi tinc molts colegues)
-me'n a vaig a fer una mica de turisme amb l'oriol i la seva parella (aix, ara no recordo el nom! Anna?)
-cumple del Holger al pati comunitari d'aquest, la marina i tota la colla del schliemannstr. num x (m'acompanya el peter)
-flohmarkt on em trobo el carmelo (company de classe d'alemany)
-el luis (compi també) em dóna una nevera! això és 4 dies després que tot el pis es posés dins un camió i viatgés cap a barna)
-faig un sopar tandem amb el sarif
-nem a fer un vol per riu amb els cosins italians i la marina. després fem un sopar amb aquests+peter+colegues marina
-finde a l'ostsee en un mercat medieval (platja i perreo)
-trobada de 2 manresanets (elena i david) i la martina. sopar peter.
-1a experiència en un waschsaloon (i la roba no em va quedar prou seca)
-sortida amb els compis de classe: refugi de la 2a guerra mundial i turca al biergarten
-d'espectador amb l'elena i colegues seus al torneig de matar conills (típic joc d'esplai a catalunya)
-teatre-festa a la tutenhaus-birres amb els 3 taperus
-teatre bis i sopar amb els de la companyia
-sopar amb els del cole
-cine amb el mathias
-tandem amb el thomas
-festa cumple de la johanna (?) amb els del grup de teatre
-trobada amb adriano
-tarda amb marina
-tarda amb mathias
-cumple del jörn
-turisme amb adam (i alguna nit de borratxera amb aquest i marina)

Bàsicament això... Cada punt d'aquests podría tenir molta guasa, la veritat.
els dies passen i tot i que em dóna la sensació que no faig res... vaig parlant molt alemany i vaig coneixent gent i més gent, amb ells/es el país i el què pensen... però clar, són com nosaltres, cadascú és un món XD

El divendres torno a manresa per un parell de setmanetes. Tinc ganes de veure la meva gent, tinc ganes de festa major. Però també tinc ganes de més berlin. No tot són flors i violes, però... què carai, m'ho estic passant molt bé!

De mica en mica se'm va posant el cap a berlin. Algun dia ja he començat a tenir la sensació que no sóc un turista. Ara que vinc per uns dies a catalunya sé que faré uns passos enrera i que la tornada a berlin tornarà a ser una mica altra-vegada-amb-el-cos-a-un-lloc-i-el-cap-en-un-altre.
Marxo deixant un pis i tornaré instal·lat en un altre, només per un mes. Encara no tinc clar què passarà a l'octubre amb el meu sostre i les parets. Però tot i que les coses no són tant fàcils, no em sento tirat. Hi tinc gent amb la que confio, no pateixo gaire (i bé, si em quedés tirat doncs em buscaria la vida i punt, que ja és això ;D).

Fins molt aviat!

dimecres, 14 juliol de 2010

El temps ja comença a passar volant...


La cosa comença a tenir, a vegades, regust de dejà-vú. Hi ha dies que un ja es troba mirant l'agenda abans de decidir si pot fer una activitat o no.

De la mani del dia 10 no hi ha gran cosa a dir. Ens vam reunir unes 150 persones i es van distribuir fulletons informatius. Va ser interessant trobar-hi alguns coneguts, sip. Però res a veure amb el que va passar a Barcelona. No em vaig poder estar de trucar un parell de vegades per viure, encara que fós en la distància, un esdeveniment com aquell.

Del mundial només dir que l'espai on el vaig veure era molt xulo. Unes grades metàl·liques en una espècie d'espai buit (com si fós la fàbrica nova sense sostre, les quatre parets pelades, unes balles i unes barres per birres). I no en dic res més perquè sé que és un tema que em costa de debatre, però em va alegrar el resultat (tot i estar escoltant en aquests moments el debate de la nación XDDD).

De les aventures administratives ja hi ha molta més txitxa. Fer el lebenslauf (currículum vitae) ja va ser un xou. Em vaig passar una bona estona pensant-lo i traduïnt-lo. Tres persones se'm van oferir molt gentilment per donar-m'hi un cop de mà. En primer lloc l'Òscar m'ho va posar fàcil, ja que és català i coneix bé alemanya, però... molta terminologia era de camps específics de coneixement. De totes maneres em va passar una correcció (o dues). Al Peter li vaig demanar jo, però no l'hi vaig trobar i li vaig demanar a la Marina.

-Què volies?
-No, res, si em podies donar un cop de mà amb la correcció del lebenslauf, però ja he...
-Sí, cap problema, envia-me'l i m'ho miro... dissabte.
-Però no vull molestar.
-De cap manera, ho faré gustosament.

El Peter el dia anterior m'havia dut al Wannsee i vam pasar una bona estona parlant de política i economia tot banyant-nos en el llac.

-Escolta, hi ha moltes coses a canviar.
-Un moment, Marina, que estic al skype amb el Peter, que també m'està corretgint el lebenslauf. Et truco en 10 minuts.
-Ah, val.

No tenia impressora, i amb la Marina tenia prou confiança com per demanar-li.

-Marina, et passo la correcció.
-Però aquesta correcció l'has fet sobre la correcció que et vaig passar?

En el meu pc, a hores d'ara, hi ha com unes 7 versions...

Finalment vaig haber d'anar a l'Agentur für Arbeit el dimarts (penúltim dia, ahir) enlloc del dilluns. Vaig arribar quan només faltava mitja hora per començar la classe (ah, clar, no us ho he dit: faig un curs intensiu d'alemany de 100 h en 4 setmanes, cada dia laboral de 10 a 14 h).

-Guten Tag. Duc aquests papers que em vareu demanar l'últim dia.
-Guten Tag. A veure... Passaport. Anmeldung. Esperi a la sala a que el cridin.

-Soldevila?
-Ja!
-Vingui amb mi, segui.

Després de una hora de rellotge amb aquella senyora d'allò més agradable, vaig acabar intentant cantar el Tannenbaum o el Kling,Glöckchen,Klingelingeling (si clickeu aquí sobre veureu una versió d'aquelles típiques dels programes de la tele (tirant a kitsch, la veritat)).

Vaig sortir d'allà amb una cita per d'aquí a dues setmanes amb el departament que s'encarregarà de valorar si tinc dret o no a rebre una ajuda pel fet d'estar a l'atur. Però jo no tinc dret a atur a Espanya - És igual, nosaltres valorarem si hi té dret. També he d'omplir uns papers en una setmana i dur-los a la seva bústia. Després el meu agent es posarà en contacte amb mi per fer una reunió i buscar l'estratègia per trobar feina (!!! ho sento, però en aquests moments vaig veure que en molts aspectes amb aquesta gent ens entendrem).

I el maleït PD U1 que l'he de tenir per la reunió del 27... Però... vet-ho aquí que els nous papers parlaven del E301!!! Ho vaig buscar per internet i... efectivament E301 és el nom antic del Document Portable U1. Ho vaig buscar per tot arreu i vaig escriure al MTAS (Ministeri de Treball) a Alemanya:

En respuesta a su consulta de fecha: : Para acreditar el trabajo realizado en un país de la Unión Europea debe presentar el documento U1(antiguo E-301), salvo para los países de Islandia, Liechtenstein, Noruega y Suiza que continuarán utilizando el formulario E-301. Ambos documentos serán facilitados por los organismos competentes del país.
En el caso de no haber solicitado dicho documento, antes de salir de España, el Servicio de Empleo del país donde actualmente ha realizado una actividad laboral y su solicitud de desempleo , se pondrá en contacto con el Servici Público de Empleo Estatal en España , para requerírselo.
Referencia normativa: Arts. 1 y 67 a 71 del Reglamento CEE 1408/1971. Arts. 80 a 84 del Reglamento CEE 574/1972. Reglamento CE 883/2004, de 29 de abril y Reglamento CE 987/2009, de 16 de septiembre.
Para más información puede dirigirse al Teléfono de Atención al Ciudadano 901 11 99 99 (en horario de 9 a 14 horas y de lunes a viernes), visitando nuestra web www.redtrabaja.es o presencialmente en su Oficina de Empleo.
Gracias por utilizar este servicio
Servicio Público de Empleo Estatal

M'han respòs en menys de 24 h!!!!!!!!!!!!!!! Espanya, a alemanya, també és millor!!!

Ara els he escrit als alemanys per veure si ells m'ho faran... Toquem fusta...

El tema dels curs d'alemany... va anar d'una forma curiosa, ja que estic fent un curs al que no m'hi podia inscriure perquè les places estaven plenes (deia la seva pàgina a internet). Però tenien un curs de culturilla general per a nivell B1.

-Perdoni, els queden places per aquest curs?
-A veure... si, en queden.

Demano l'horari, me'l dóna i ok, passo aquesta tarda! dankebittetschüsstschüss

Guten tag guten tag vinc a apuntar-me a aquest curs per què vol apuntar-se a aquest curs perquè sóc estranger i vull aprendre aquest curs va d'història i aquestes mandangues l'història i aquestes mandangues m'interessen doncs vagi aquí al costat amb el meu company

Guten tag guten tag vinc a apuntar-me a aquest curs per què vol apuntar-se a aquest curs perquè sóc estranger i vull aprendre i ja sé que aquest curs va d'història i aquestes mandangues però l'història i aquestes mandangues m'interessen quin nivell té B1 a molt bé però segur que vol aquest curs la veritat és que en vull un d'alemany però no en fan cap molt bé doncs firmi aquí i vagi allà a inscriure's

Miri que m'envia aquell company seu altra vegada molt be a veure aquest curs ai quina llastima que no puc fer les inscripcions perquè ha passat el plaç

...

Suposo que la meva cara pagava, ja que la senyora es va quedar més trista que jo. A l'octubre el tornem a fer - ja, però a l'octubre estaré fent-ne un d'idioma, que és el que vull - però si d'idioma en comencem un la setmana que ve, del nivell B1+ (el meu!).

I aquí em teniu, amb un horari que per fi em dóna una mica d'estabilitat al dia.

Bé, em sembla que per avui ja he fotut prou rotllo.

Un petó i bona nit (o bon dia/bona tarda en funció de l'hora en la que ho llegiu)*!

dimarts, 6 juliol de 2010

relax...


Després de les gestions fetes només arribar, la cosa ha estat aturada voluntariament per agafar una mica d'aire (bé, uns 4 dies d'aire per simplement fer el gos).

Quedar amb gent i fer algunes birres, anar amb bici, anar al super... i veure futbol!

La ciutat està plena de banderes, especialment als balcons i als cotxes, però també a les galtes els dies que juga la selecció, i amb bandaretes a les mans i una espècie de garlandes que es penjen del coll com si vinguessin d'una festa Hawaianische... Però el tema dels cotxes ratlla el frikisme extrem per dos motius: les fundes trícolors pels retrovisors (estic segur que no tots són de licra i algú el porta de ganxet) i les banderes rotllo cotxes oficials que s'engantxen a la part de dalt de la porta (i alguns són capaços de dur-ne 4, una per cada porta.
Un altre problema associat pel qual els alemanys són totalment inocents, són les molestes trompetetes vuvuzela que marquen el paisatge acustic de la ciutat quan els televisors (a cada bar de la ciutat!!!) es posen a retransmetre el partit.
Doncs bé, jo vaig faltar a la cita de la Marina per veure el partit d'alemanya contra argentina. Una vegada guanyat vaig veure la festassa que s'estaven muntant a la porta de bradenburg. Agafo la bici i hi vaig! (amb una velocitat galopant que suposa que entre que prenc la decisió i l'executo passen uns tres quart d'hora). Efectivament, hi havia hagut una festa impresionant... Bé, després del "kein fahrrad" (nen, deixa la bici) vaig arribar-me fins a la pantalla final on quedaven 4 gats... i me'n vaig tornar cap a casa esperant la victoria d'espanya...



El dimecres no m'ho perdo!!! No sé perquè, els alemanys que conec mai volen anar a celebrar coses a la porta de bradenburg.
-Tu estàs tonto o què? si allò és molt agobiant!
-Hi tinc un interès antropològic, social i cultural.
-Doncs que hi vagi el teu interès i no m'ho demanis a mi.

Afortunament un dels altres manresans que estem per aquí sembla que comparteix aquest interès i que té ganes d'animar a alemanya per tal que guanya altra vegada. De fet... en el meu cas és nomes per la festa. La veritat és que, parlant amb un italià, analitzavem com el sentiment nacional alemany està a flor de pell amb aquest tema del mundial. "En andalucia está igual de banderas", em va deixar anar el meu bon amic Manolo quan li mostrava el meu xoc per veure la invasió de bandreretes. Després vaig pensar en catalunya i en la meva estimada frase "qui estigui lliure de culpa...".