divendres, 18 de juny de 2010

Amb el ticket a la butxaca



Falten 11 dies per agafar un avió cap a Berlin, 29 de juny de 2010. És la primera vegada que compro només l'anada d'un vol...

Per què marxes, David? Aquesta és una de les preguntes que fan que agafi aire abans de respondre...
I ja ho tens tot a punt? Més aire encara i amb ganes d'hiperventilar-me per tal de no haver de mentir quan dic que no em trobo del tot bé (simplement per evitar la resposta, que genererà una nova pregunta i així successivament fins a arribar al "que valent ets, jo no podria").

Doncs bé, responc a tot. Donar explicacions no m'agrada tant com explicar. Però la gent, fins i tot sense conèixer gaire a l'altre, quan és respectuosa (i fins i tot afectiva) se l'ha de considerar, respectar i estimar.

Per què marxo? És una decisió multicausal, multicasual:
-no he trobat què vull ser de gran, encara, i la feina actual no era d'allò que se'n diu del tot estable (tot i que és molt interessant i he après moltíssim! però em sembla que són més pallasso que no pas polític)
-he de buscar un altre lloc on viure (pis)
-no tinc parella
-estudio alemany
-a berlin hi passen coses força interessants, especialment a nivell cultural i polític
-no tinc tinc responsabilitats familiars i a casa estan totes mitjanament bé
-no he viscut mai a l'estranger i penso que tots aquests factors potser no es tornaran a donar a la vegada

Per tant: no hi tinc parella, no hi tinc feina, no hi tinc més que alguns bons amics i alguns coneguts. La meva ment hi ha enviat projectes que, abans que jo arribi, alguns ja han fracassat.

I si ho tinc tot a punt? ¬¬'
Tinc a punt el que he de tenir a punt: un bitllet d'avió i un lloc on caure mort quan arribi. I tot i així, ni aquestes dues coses serien taaaaaant necessaries, importants o blablabla. Realment me'n adono la necessitat de seguretat que té la gent. És falsa la seguretat que tenim. Aquests dies ens ho demostren, i si a algú no li ha quedat clar, només cal esperar uns mesos més.

No se si enyoraré Manresa, Catalunya i la seva gent (especialment la MEVA gent). És molt possible que si, però només en moments puntuals, de solitud, d'incomprensió. La veritat és que pot sonar una mica dur, però espero no trobar-ho a faltar. Estimar-ho si, és clar (especialment a les persones). Amics i coneguts, em sap greu, però espero no enyorar-us. Espero passar-m'ho bé, però aprendre i obrir més la meva ment. Amb les mans buides (però amb un grapat de terra a la butxaca i algún centimet per la dinamita XD), amb el cap buit (però amb alguna idea dels camins que hi ha), amb el cor buit (però amb alguns batecs intensos per qui em va donar el primer, i per la resta de gent que n'ha fet fer uns quants de forts més); preparat per omplir-me del món; esperant no explotar.

2 comentaris:

  1. Omple la maleta d'il·lusió i esperança. Tot nou projecte de vida espanta una mica, pero això es el mes normal del món. Aviat ompliras l'anima d'esperiencies noves i enriquidores i encara que tinguis experiencies de tota mena i moments de dubtes existencials, sempre valdra la pena que ho hagis probat.
    El mon esta a les mans d'aquells que tenen el valor de sommiar
    i que s'atreveixen a correr el risc de viure els seus somnis
    T'estimo molt, ja ho saps, ets un ser molt especial i et mereixes el millor que la vida et pugui donar
    Mary

    ResponElimina
  2. Ets un solet, mary! I hi penso que encara tinc un massatge per reclamar!!!!
    smuaks*!

    ResponElimina