dijous, 1 de juliol de 2010

Després dels comiats les benvingudes


És una sensació estranya l'estat de stand by en el que un es troba just abans de marxar. Tenir el cap a un lloc i el cos en un altre fa de mal gestionar.
Fa mal acomiadar-se de la gent que un estima. Comiats, comiats i comiats. Un rera l'altre, encabalcant-se. I acte seguit passar a dir "hola!"...
És una sort tenir a qui dir hola, però Berlín està sent una ciutat fàcil en allò que a contactes referiex. Només ahir, a través del Gabriele i el Manolo, ja vaig conèixer 7 persones més... I ara ja tinc el primer dilema: me'n vaig al Bàltic a fer fires medievals? Que curiosa és la vida...

Aquest és el meu carrer durant juliol. Les llambordes abunden força.


Ahir vaig fer força feina (especialment amb l'ajuda del Gabriele): anmeldung (vindria a ser el registre a l'ajuntament), l'obertura d'un compte bancari i la visita a un pis (per cert, una monada de pis, però no especialment cèntric). Avui toca anar al centre de treball per registrar-me com a "aturat". Després apuntar-me a un curs d'alemany. No sé si tinc prou energia per seguir el ritme d'aquí! L'hauré de treure de sota les llambordes aquestes...

Però bé, en la vida es pot improvitzar bastant.

2 comentaris:

  1. Mou-te en bici però compte amb els carrils de tramvia. Jo em vaig fotre una castanya a Prenzlauerberg que encara me'n recordo (la roda se'm va ficar entre l'asfalt i la via i la bici es va parar en sec) i d'això ja en fa 10 anys.

    El bàltic és una bona alternativa al sufocant estiu berlinès (però també bastant tranquila)

    ResponElimina
  2. Ah, i no deixis d'anar a veure Der Himmel über Berlin als cinemes de Häckescher Tor

    ResponElimina