dijous, 1 de juliol de 2010

Paper, paper!

Avui m'he immers completament i sol en el què significa arribar a l'estranger i no tenir ni idea de com va "l'assuntu". Després de l'anterior entrada de blog he anat al "agentur für arbeit" (agència de treball) del meu barri.

- Guten Tag. L'agència de treball?
- Guten Tag. No, és més avall.

- Guten Tag. Ara sí. I després li he fotut el rotllo amb el millor dels meus somriures, pregant que aquella senyora m'estimés i m'ho posés fàcil. I així ha sigut! I molt amablement m'ha enviat a l'altra punta de la ciutat perquè servidor té estudis... De fet ja m'ho havien dit que si un té estudis superiors havia d'anar a uns centres concrets, però d'altra gent m'havia dit que ja no. Necessito dur els títols (aquells tant monos que tinc a Manresa?). No, no cal. Danke. Bitte. Tschüss. Tschüss.

- Guten Tag. Sant tornem-hi. I que sóc nou aquí, i que vinc de Barcelona (i realment, em moro de la calor que fot aquí... i suo!!!), i que m'han dit que... Oi, que ho he fet bé de venir aquí? Per descomptat, passaport o identificació, anmeldung, porta també el (........)? Què? No té el (......)? Ups, perdoni? El (..........). És això? Genau, és això. (buf! aquell paper que ens van fer ahir resulta que sí que serveix de molt!). Sense això no el poden contractar, sap? Ah, doncs miri, va bé saber-ho (i tenir-lo, clar). Està a l'atur? Sí. Quan fa. Just avui m'hi poso. I rep diners? No. I com viurà, a Berlín. Perdoni? (no ho he entès i també ho ha hagut de repetir 3 o 4 vegades. Ha mirat cap al cel intentant buscar les paraules adequades sense ser inoportuna). D'on treurà els diners mentre no tingui feina? Ah! En tinc d'estalviats, sap? He obert un compte, miri, miri, aquest és el meu banc. No, no! No cal que em demostri res! Ja me'l crec! Vagi al passadís de la dreta i al costat de les escales hi ha una sala, esperi allà que el cridaran pel seu nom. Danke. Bitte. Tschüss. Tschüss.

- Pot repetir el nom que ha dit? Solelila. Soldevila? Ja! Si, sóc jo.

Bé, aquí sí que ja he començat a suar tot i l'aire condicionat.

- Ui, vostè necessita el PDU 1. El què? El PDU1. No té el PDU1? Doncs miri que el necessita. D'on l'he de treure. D'Espanya. Ja... però d'on? Puc anar-lo a buscar al consulat? No, miri, aquí (i em treu un llibret amb tot d'adreces i on posa Spanien hom pot llegir Provinzial-Directionen der spanischen Arbeitsverwaltung (INEM). Ah! L'INEM! Ja, l'INEM. Però... allà m'han de fer què? Un informe de les seves feines els últims 5 anys. Escolti, jo el que tinc és un paper amb la vida laboral. Cal el PDU1. I en quina llengua l'han de fer. En alemany.

Aquí ja no m'he pogut aguantar el riure i he intentat que aquella senyora entrés en raó.

- Vingui i veigui-ho, senyora, que ja li dic jo que l'INEM no em fa el PDU1 en alemany ni que ho demani el Ratzinger durant la seva visita! On té el número de la seguretat social? Perdó? No té número de la seguretat social? Esto... no. Doncs l'ha d'anar a buscar, és l'edifici d'aquí a la cantonada, no té pèrdua. Quin carrer? Knubeldorfstrasse. Quin número? No es preocupi, és aquí a la cantonada, no té pèrdua. Ok. Quan va començar la carrera? Quina? Quants estudis superiors té? 2 d'universitaris i un CFGS (que aquí es veu que també és estudi). Ah... m'ha de dir quan va començar i acabar cadascun d'ells, no només l'any i el mes, sinó també el dia. El dia??? Sí, el dia. I he de dur el certíficat? No, només m'ha de dir el dia, i de pas em duu un CV, jo li faig el paper conforme ha vingut aquí i té 14 dies per tornar amb tots aquests papers, bé, el PDU1 si no el té encara no passa res. Danke. Bitte. Tschüss. Tschüss.

(continuarà)

1 comentari: