dilluns, 30 d’agost de 2010

manresa, mon amour!

Ja enyores manresa? Aquesta és la pregunta que, juntament amb: ja estàs ben instal·lat? i ja tens feina? més de polleguera em treuen...

una amiga em va donar la clau al sentiment que podia tenir, i el vaig trobar d'allò més diplomàtic i encertat: hi penso, amb manresa. És a dir, no l'enyoro, perquè només he marxat un mes i mig. No enyoro quasi res, és tot una aventura i he estat de vacances allà. No sé si més endavant enyoraré alguna cosa, però ara per ara... simplement la tinc sovint al cap (conjuntament amb un seguit de gent que no es troben a alemanya amb mi).

i a les altres 2 preguntes: tinc pis fins el 4 d'octubre, i després a un altre lloc, que encara no tinc gens lligat. No he trobat feina perquè no n'he buscat (i l'agencia aquella es veu que no s'hi dedicava... (!)).

Per manresa tot molt bé. Uns primers dies de clausura a casa llegint, llegint i llegint. Uns segons dies d'alcoholisme a batzegades: dijous si, divendres no, dissabte si, diumenge no... Avui hi ha el ball del correfoc... casualment torna a tocar si ;D
Caldrà escollir una samarreta per ser sacrificada i espero que l'experiència de fa dos anys (on no només es van estripar samarretes, no es torni a reproduir).

Tampoc enyoro berlin, simplement hi penso... Serà que quan estic de vacances no enyoro res? A la tornada m'espera una recerca de pis i una inscripció a un curs que encara no he escollit (a poder ser un b 2.1 intensiu).

El més següent el passaré en un carrer diferent: hufelanstrasse (a 5 minuts a peu d'on era abans). Ja veurem què tal l'experiència a allà...

Ens veiem aquest vespre a la plaça major ;D

1 comentari:

  1. encara que pugui semblar estrany comentar un escrit que va ésser publicat fa gairebé 2 mesos i mig... però m'ha fet gràcia el tema...

    Just ara fa aproximadament 1 mes i mig que estic a Barcelona... però vaig estar 5 dies a Catalunya... dels quals, com ja saps 1 el vaig passar a Manresa... i el tema dels sentiments de pensar, enyorar, etc... en 5 dies se'm van intensificar bastant...

    Pensava que en un mes no passaria res... però la veritat és que quan portava tres setmanes a Berlín i sabia que al cap de pocs dies aniria a Barcelona, a Taradell... hi pensava... com dius tu... no l'enyorava però hi pensava i tenia ganes d'anar-hi... però va ser posar els peus a Catalunya... i al cap de 4 hores em van venir unes ganes boges de tornar a Berlín...

    Ja veus tu... unes ganes boges de tornar a una ciutat on parlen un idioma que no domino, on pràcticament no conec a ningú... on hi he estat poquíssim... però estic segur que aquesta ciutat, Berlín, té quelcom especial... quelcom més enllà de la vida que hi ha... quelcom que estic segur que sense adonar-te'n se't va impregnant i quan no hi estas aprop tens la necessitat de tornar-hi...

    Bé... potser només són tonteries i avui tinc el dia tonto... però mai m'havia sentit tan fora de lloc al tornar on he viscut els meus primers 23 anys de vida, ni un lloc on m'hi sento tan bé només havent-hi viscut 1 mes i mig...

    ResponElimina