divendres, 24 de setembre de 2010

I ara què?


Bé, ara és quan l'experiència s'està posant més interessant... Ara tot ja no és tant nou, però encara no tinc monotonia, rutina. I només una vegada abans havia desitjat tenir monotonia: una època de la meva vida en la que si no obria l'agenda abans d'anar a dormir, no sabia a quina hora m'havia de llevar i per anar a on. Ara la meva agenda s'està tornant completament prescindible... I això és una experiència tirant a nova. Et va bé quedar algun dia?
abans: si clar! un moment, que ho miro a l'agenda... (mirada de reüll per part dels amics --> ¬¬). Sí, mira, dijous de 7 a 9... Si no ja hauria de ser de cara a la setmana que ve...
ara: si, clar! Et va bé ara? Vols més tard? Demà? Sí, sí, la setmana que ve també ho tinc bé!
Matins o tardes o vespres, tot em va bé!

Aquest somni per a qualsevol persona que té un horari més o menys completet, no està esdevenint una font de felicitat, però sí que un repte. Bé, és certament la dolce vita! Si fa sol passejo pel parc, o m'estiro a prendre el sol al terra de casa tot combinant alguna lectura amb la ràdio i l'internet. Plou? Doncs això sense estirar-me a terra nuu. Quedar amb coneguts i desconeguts. Descobrir amb bici una ciutat que no s'acaba (el d'ahir, amb el Matthias, va ser un passeig meravellós (llàstima que tinc el "sillín" una mica estripat i es veu que encara que es passi 2 dies sense ploure, el noi no s'acaba d'eixugar i, clar, això significa acabar amb cul tirant a força mulladet) i em va permetre veure el que l'amic Andreu em va advertir: hi ha ciutats que poden fer por de com de grans són, no les pots abarcar). Descobrir bars i pubs de tot tipus cada dia que vulgui (em sembla que em puc passar mig any sense repetir de local i encara... "no hi has estat?" No, en aquest no). No em conec ni els bars del meu barri...

El repte? Bé, de reptes dos. El primer poder-me no sentir culpable si no perdo el temps. Recordo com, de petit i adolescent, cada minut durava cap a tres quarts d'hora... Es feia llaaaaaaaaaaarg. I la sensació de perdre el temps no la tenia en cap moment. Només era una lluita contra l'avorriment. Ara aquesta lluita no l'he de fer. No m'avorreixo, gens. Però... vinc d'un passat proper tant ple d'activitats que ara he d'aprendre a tornar a regular el meu rellotge. Però em costarà.
Em costarà perquè tinc fites. El que passa (i aquí ve el segon repte) és que estic d'un "perreo" impressionant! No faig res? No! Clar que faig coses, les que he dit. Però em puc passar un dia, com avui, que només he sortit de casa a comprar el pa (i tenint en compte que tinc el font de pa ben bé sota de casa (ai!!!! quina olor a l'entrada quan arribo de nit-matinada!!!) ja us podeu imaginar el recorregut que suposa (bé... visc a un 4t pis ara ;D)). Però he d'aprendre a marcar-me una disciplina i a concentrar-me. La fita número 1 és l'idioma. Estudi, estudi i estudi. L'avantatge és que em conto com a crèdits el fet de quedar amb gent que parla alemany per anar a fer una birra, un te o el que sigui. L'inconvenient és que n
o tota la gent amb la que quedo parla alemany (especialment la colleta del restaurant espanyol "tres tapas", una gent molt maca amb qui surto sovint a pasturar de nit). La Marina és una activista que em va molt bé, i com que sovint quedem junts ja tinc uns quants crèdits solucionats. El tema del xateig també me'l conto quan és en alemany ;D I avui ha sigut lectura (poqueta, però bé).
D'aquí a una estona serà anar a fer una birra amb algú que no conec de res, però pinta bé:

I això és la meva vida ara per ara.
NO, NO TINC FEINA I DE MOMENT NO N'HE BUSCAT. PIS SÍ, PERÒ COM QUE NO HI ESTIC VIVINT NO VULL DIR BLAT (però es veu que ja estarà moblat (o no era ben bé així la rima? ;D).

Deixeu-me fer una pausa en aquest moment del post... Només per dir-vos que la música em condiciona molt la forma que tinc de narrar. I fa unes línies he canviat de cançó i aquesta és molt més marxosa. He passat de Melody Gardot (una música d'ambient deliciosa) a la cançó original en la que s'inspira la melodia de molt recomanable Muchachada Nuí (i molt recomanable vol dir que heu d'anar al you tube i buscar-lo).

Ah! Això del you tube aquí és, i disculpeu l'expressió (és per culpa de la cançó, clar), una merda lligada en un pal. Potser és un fet arxiconegut, però determinats vídeos que tenen músiques que pertanyen a vés a saber qui no es poden veure (i això és una cosa que passa molt sovint).

I... què estava dient? Ah, sí. Doncs això. Ara estic en un pis d'uns amics que estan de vacancetes i me'l han llogat prou be de preu fins a mitjans de novembre. Després piro cap a Praga a visitar al Patrik, que presenta un llibre de poesia (finally!!!). Després, a partir de novembre vaig (--- en aquest espai hi havia en la primera edició del post l'advervi "teòricament", però la seguretat que m'acaben de donar respecte al pis m'ha fet optar per esborrar-lo---) a un pis just al costat de la Marina. I espero que no només sigui teòricament, ja que sinó tindrem un problema... (lleu, ja que tinc ja una mica de xarxa acollidora ;D).

Cap al novembre intentaré que m'agafin al curs d'alemany que em toca ara. Però... penso que si em poso a estudiar durant aquest temps... després tindré un nivell que no és el que tocarà... :(
Bé, si me'n surto amb això d'estudiar a casa i al bar, potser passo dels cursos.

I el tema feina és que no m'hi vull posar fins que no tingui més bon nivell, ja que és molt frustrant veure que el que penso que puc fer, m'adono que no...

Bé, vaig a fer una patejada fins a Kreuzberg, que és on he quedat.

PD: les fotos no són meves, les acabo de pillar del google ;D Són del carrer on ara visc.

1 comentari: