dijous, 28 octubre de 2010

4 mesos després

Allò promès és deute:
Hola Montse Gibert! ;P

Fa 4 mesos que no actualitzo el bolg... Quin desastre! No és que no tingui res a explicar... al contrari. Tampoc és que el meu nou ritme de vida s'assembli a l'anterior i no tingui temps com per seure i pensar a veure què poso al blog. De temps encara en tinc, però des que vaig fer una escapadeta a Viena i Praga per visitar amics (amb una entrada que tenia com a esborrany i que us privo de llegir (no patiu, només hi havia una línia de text i una foto amb el Rupi on jo sortia amb el cabell llis)) ja no he tornat més a aquí per... mandra (?).

De fet... sé que sonarà estrany, però m'ha picat el cuquet haver llegit aquesta notícia:

Això de "no descartant noves aliances", i en el text l'aclariment "amb altres actors polítics i socials d'esquerres de la ciutat", m'ha despertat un somriure i un cúmul de pensaments sobre els acostaments que m'agradaria que es donessin. Però bé, segurament us aborriria una mica escoltar les meves palles mentals sobre la situació política de Manresa...

Faig un repàs ràpid del que ha passat des d'octubre. Com ja he dit vaig anar a Praga, de Praga a Viena, de Viena a Praga i de Praga a Berlín. A Praga m'hi esperava el Patrik, que feia força temps que no veia, i ambdós vam visitar el Rupi, que també feia temps que no veiem. Tots ens haviem retrobat en el passat per la marxa barcelonina i fent una mica de vida en Manresa. Realment va ser una escapada interessant, amb molt regust de passat, però bonic.

Després hi va haver un altre curs d'alemany (novembre-desembre) on vaig afegir uns quants amics més al facebook, a la meva agenda de contactes al mòbil i, com no, a la meva vida. Un d'aquests em va oferir la primera feina a Berlin: www.gutfoodberlin.de
Realment no és la feina de la meva vida. Passar d'una responsabilitat prou important en l
a gestió d'allò social a la meva ciutat a anar amb una llista de plats i una caixa tèrmica sobre una bici demanant a les botigues si volen alguna cosa per menjar no és allò que es pot anomenar una progessió professional ascendent. Però la vida és realment senzilla i si un no es capfica en "el que tocaria" sinó que simplement viu el present, veu que en totes les feines s'apren i que, al cap i a la fi, s'ha de pagar un lloguer i menjar cada dia. Si això ens permet no perdre el somriure als llavis, què més es pot demanar? (i a sobre un arriba a casa i no té més cabories que les del cor, que no us explicaré aquí per moltes ganes que en tingueu ;D).
La feina aquesta és bàsicament unes horetes al migdia, de 11:30 a 14 h aprox. i puc dinar-hi (de gratis!).

La resta del temps: curs d'alemany quan en feia, quedar amb amics, fer cafès amb la Marina, anar al gimnàs amb l'Arnau, surfejar per internet, pensar en endreçar el pis (no fer-ho, només pensar-ho XD)...

Parlant del pis. Sí, ara ja puc dir: estic establert. Visc en un pis a Schliemann strasse. El que us havia comentat anteriorment en algun post. És molt xicarró, però més que suficient
per mi. Les visites que rebo (de moment, he rebut una visita per pis on he estat, l'Adam a Immanuelkirchstr., la Maite a Hufelandstr. i l'Ivan aquí) han de dormir amb mi (així que compte ;D). També he rebut visites quan jo no hi he estat (per nadal vaig venir a Manresa i la Roser i el Xevi em van fer de masovers). Però el millor d'on visc són els veins. És una comunitat de gent que ja fa força anys que comparteixen edifici, tots entre 35-55 anys, que cada tres per quatre fan activitats conjuntament i que s'ajuden per tot el que faci falta, que es preocupen de com estan i que per davant de tot, són amics abans que veïns. El jardí interior és un espai que ho afavoreix enormement (quan fa bo, és clar). Avui mateix hi ha pel·licula a casa d'en Holger. Una pel·licula que miren cada any i que es titula "Die Feuerzangenbowle" (el "ponche"). Es veu que farem un ponxe d'aquests, en una espècie de peixera amb licor en un fogonet, una pastilla de sucre
cremant per sobre i anar bevent mentre la penya agafa unes "cogòrcies del copón". L'altre dia vam veure la peli a casa la Marina, ella, el Thomas (per qui treballaré per setmana santa venent joies en una paradeta en un mercat medieval), l'Arnau (un taradellenc que fa un erasmus aquí i que ara és el meu veí a més d'amic i company de gimnàs) i jo. Es veu que la gràci
a radica en els diferents accents locals del professorat que surt a la peli, per tant, ja us podeu imaginar com ens partiem de riure l'Arnau i jo ¬¬'

Cal afegir que abans d'ahir em van confirmar que començava a la 2a feina remunerada i constant a Berlín (n'he fet d'altres d'inconstants com ara descarregar un camió (gens pesat i molt ben pagat) o de castanyera en un mercat de nadal (molt divertit, molt instructiu, l'hòstia de difícil per tal de tenir sempre castanyes a punt, però que no es cremin, i amb un "jefe" que és una joia de persona)). Cambrer. Això que vaig evitar des que vaig arribar, doncs ara, ecolaquà, aquí ho tenim. I per acabar d'arrissar el tirabuixó, es tracta d'un centre cultural andalús XD

Ja us explicaré què tal, però de moment, el primer dia, m'ho vaig passar prou bé...

La resta... Doncs una mica entristit perquè veig molt poc sovint els amics del Tres Tapas (un restaurant espanyol que ara em queda a la cantonada de casa i que ja us n'havia parlat). Per tema d'horaris i per diversificació del meu cercle d'amistats, no els veig tant sovint com abans. Però me'ls continuo estimant igual.

El tema del gimnàs és relativament nou. Ens vam apuntar amb l'Arnau al mcfit de Prenzlauer Allee. Una ganga pel tema preus: 17 euros al mes i obert 24 h al dia!
L'inconvenient: no hi ha piscina (enlloc es veu que en tenen, dins el gimnàs) ni jacuzzi, ni sauna, ni banys turcs ni altres mandanges que trobava al viasport. A més la dutxa no està inclosa i cal pagar 50 cèntims cada vegada. Però com que l'Arnau és tant català com jo, de seguida vam veure que els 5 minuts que permeten els 50 cèntims són més que suficients per fer dos torns de 2'5 minuts cadascú. Sona molt rata, però ens sobra temps i tot!
No sé si és la dieta alemanya o què però m'he aprimat 7 kilos des que sóc aquí (al principi és clar que va ser per la mala vida que portava, llevant-me a l'hora de dinar, on feia un esmorzar, sopant a mitja tarda i fent un ressopó de cervesa (que es veu que alimenta molt XD) més cap al vespre-nit). Però ara que faig més "bondat" el pes es manté i l'activitat del gimnàs espero que, per una vegada a la meva vida, em permeti mostrar-vos en algun moment els preciosos abdominals que sempre he tingut però que la meva panxeta impedia que els pugessiu apreciar XD.

Ai, que m'ho deixava! Si vaig estar a Londres 15 dies el gener per visitar l'Anna, l'Andreu i fer una mica de turisme i el pendonot. De pendonot no en vaig fer tant com hagués volgut, però bé, va ser un viatge molt mesurat que va tenir una mica de tot.

De cara al futur fer-vos encara més dentetes amb el meu viatge a Thessaloniki (no sé com es diu dir en català, per tant ho fico com ho posen els alemanys). Una setmaneta a visitar amics de la Marina que fan circ. Hi anem ella, el Christian (que viu amb ella), la nòvia d'aquest, la Celine (una franceseta preciossísima) i jo. I de cara a l'abril, per setmana santa, a Spremberg o com es digui, a vendre joies. Allà també hi haurà la Marina, el Christian i el Sascha (un amic de la familia, per dir-ho d'alguna manera, que surt amb una noia la germana de la qual viu amb el seu home i el nen (i aviat amb un altre encara) a Sant Joan de les Abadesses.

Ah! Que me'n oblidava! Per cap d'any vam fer una festa tot l'edifici (11a edició) on el tema era "Deus, tombes i experts". Jo anava de Nietzsche amb un cartell que deia "Tu estàs mort", però el mustatxu postís em va durar aproximadament 5 minuts...

De moment no sé què més dir i de fet faig tard al sopar que fem abans de degustar el Feuerzangenbowle aquest. Per tant, fins aviat.

1 comentari:

  1. Sempre és agradable saber de la teva vida... Viel Spass Blumschen!

    ResponElimina